UNA HISTORIA

Avui ens han manat escriure una historia m’he esforçat molt espero que us agradi:

EL DIA A DIA

Com qualsevol història bona o dolenta comença amb una discussió i això és el que passa. 

30 minuts abans.

És un dia assolellat i en Miquel s’aixeca, en Miquel era un pagès de camp amb el pèl blanc d’uns 60 anys.

Aquell dia s’havia llevat molt d’hora per baixar al poble, tot seguit va baixar al pis de baix, va esmorzar i va rentar-se les dents i després va sortir a fora, les orenetes canten va pensar.

Quan estava a punt de marxar al poble amb la bici es va trobar a la seva dona que se la veia molt enfadada. Li va preguntar que li passava, ella li va clavar una mirada freda i va dir que estava cansada de les seves excuses per no rentar els plats. En Miquel la va mirar amb cara de sorpresa  i li va dir – joooo excuses?- va dir en Miquel 

– si tú – li va contestar la Eli.

  Al final en Miquel ho va acceptar i va rentar els plats mentre la Eli anava al poble a comprar però al Miquel no se’l pot deixar sol perquè mentre rentava una forquilla va pensar que podia fer per fugir d’estudi i així va fer. Va pensar diferentes coses però va optar per anar a collir cireres i quan va arribar la Eli va veure un bol ple de cireres recent collides i no va poder dir que no.

Jo voldria seguir però m’he quedat sense paper així que: FI

4 comments

  1. Carai un final molt ràpit, jo volia saver si al final l’Eli es menja les cireres i no li deixa ninguna al Miquel fins que renti els plats. 🤔 crec que fins no es comprin un rentavaixelles l’Eli pot esperar sentada menjant cireres o el que caigui.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

eleven − nine =